Teràpia Gestalt

La psicoteràpia com a eina per al desenvolupament personal

La teràpia Gestalt apareix en els anys 50 i s’ha definit de diferents maneres::

  • Teràpia de l’Aquí i Ara
  • Teràpia de Contacte
  • Filosofia de l’obvi

Pertany a la psicologia humanista caracteritzada per no tractar els pacients com a malalts sinó com a persones amb capacitats per resoldre els seus bloquejos. Pretent esbrinar com i en quines circumstàncies es bloqueja a una personai amb quines objectius ho fa.

Circumstàncies vitals com els esdeveniments històrics, la família, la societat, la cultura, els desitjos, les expectatives, la imatge, etc.. han contaminat aquesta connexió “sàvia” de la qual disposem per gestionar sanament la nostra relació amb nosaltres i amb el món.
En la Gestalt se busca identificar quins aspectes del present (conductes, pensaments, idees…) s’estan interposant entre nosaltres, els nostres objectius i les nostres necessitats. Ens centrem a descobrir què mecanismes, del present, ens impedeixen resoldre un problema actual estigui o no amb el passat.

Segons estudis comparats, no hi ha uns corrents terapèutics clarament millors que unes altres, ni tampoc psicòlegs, ni terapeutes que siguin eficaços per a tothom.
La teràpia Gestalt no tracta d’aprofundir en el passat d’una persona fins a trobar el trauma i així mirar de resoldre aquest episodi. La teràpia Gestalt no veu la neurosi com a desitjos reprimits, sinó com a accions, sentiments, desitjos que van quedar interromputs.

Durant les sessions es busca prendre contacte amb altres aspectes més enllà del cognitiu: és a dir, parar esment a què es fa en aquest moment, què es nota, com es nota, què se sent, emocions, pressions físiques, gestos, tons de veu.. Des d’aquest  “adonar-se” el pacient entra en contacte amb el seu autoconcepte i la imatge que té de si mateix i això li permet integrar aspectes que desconeixia que el poden ajudar a trobar la manera de resoldre les seves dificultats.

 

El procés s’orienta cap a l’autoconeixement, la satisfacció i el autosuport; és a dir, aconseguir que la persona es faci responsable de si mateixa, del que sent, del que pensa i el que fa; i que aconsegueixi integrar-ho.